diumenge 27 de maig de 2012

"Oh Happy Day!!!!" avui segona representació a 2/4 de 7 de la tarda



foto Anna Gallart

Més de 200 persones participen en aquesta comèdia musical, coproduïda amb l’Escola Musical de Música 
La Sala Cabanyes presenta “Oh Happy Day!”, l’obra de fires del 2012,  preparada en col•laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció  neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys i que s’ha materialitzat per primera vegada en aquesta representació. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes. A més, l’escola posa a disposició de l’obra dos combos -conjunts instrumentals de música electrònica- sorgits d’assignatures dels alumnes del curs 2011-2012, que ofereix el centre i que han servit exclusivament per preparar el repertori d’”Oh Happy Day!”. 
Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat de zero un guió. En base al text s’ha creat en paral•lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Algunes cançons han estat compostes especialment per l’obra i d’altres són adaptacions de temes ja coneguts del gospel tradicional o peces de grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.


Guia pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
tot el dia a

HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
 Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació

'Cyrano de Bergerac', des d'aquest dimecres a la Biblioteca de Catalun



Es tracta de la mateixa versió amb què Flotats va triomfar ara fa tres dècades

Gairebé trenta anys després que Josep Maria Flotats protagonitzés, amb 'Cyrano de Bergerac', un dels èxits més notoris del teatre català contemporani, l'obra torna a Barcelona, i ho fa amb la mateixa versió. Des d'aquest dimecres i fins al 22 de juliol es representa a la Biblioteca de Catalunya de la mà de la companyia La Perla 29, en un muntatge dirigit per Oriol Broggi que compta amb Pere Arquillué en el paper principal.

Oriol Broggi afirma que el muntatge amb què Flotats va arrasar al Poliorama en el seu retorn a Barcelona, en els anys 80, va ser un dels motius que el van portar a dedicar-se al teatre. Assegura que encara recorda el dia en què, encara un nen, va anar a veure-la a la sala de la Rambla. Han passat 28 anys d'aquell èxit rotund, amb Flotats convertit en una estrella i tothom veient-se en l'obligació d'anar a veure aquest 'Cyrano' que estava en totes les converses. Però, tot i el temps transcorregut i l'impacte del muntatge, ningú no ha pensat mai a recuperar-lo. Fins que ha arribat Broggi, disposat a acabar amb prop de tres dècades d'oblit.

"El Cyrano em té el cor robat", diu el director, "és commovedor i molt encisador, et captiva des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix", afirma.

De fet, Cyrano té un problema. Un de gros: el seu nas, l'element que converteix la seva perfecció en imperfecció. Ell hi està obsessionat, amb el nas, i aquesta obsessió converteix la seva fortalesa en fragilitat. La resta és història: es converteix en les paraules de Cristià, un jove amb el físic que Cyrano no té… però sense la seva brillantor intel·lectual. El rostre, el cos i la veu d'en Cristià, amb les idees, les frases i l'enginy d'en Cyrano donaran forma a un còctel irresistible, un joc molt shakesperià, que es basa a suplantar personalitats.

Xavier Bru de Sala, el traductor de l'obra de Rostand, destaca el perfil d'un home "adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Un romàntic de debò". Bru de Sala demana a l'espectador que no ignori el sentit de l'obra, que "rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable" i sigui conscient del drama d'un home que, per amor, sacrifica el seu amor.

publicat per
21 abril de 2012 

dissabte 26 de maig de 2012

El Mikado clou la primera temporada d'Espai A




El projecte ha creat una xarxa d'arts escèniques amateurs arreu de Catalunya

La representació de la versió del Mikado a càrrec de la Sala Cabanyes de Mataró clou, demà dissabte 26, la primera temporada de l'Espai A, Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya. Amb aquest projecte, Catalunya s'ha volgut dotar d’una xarxa d’arts escèniques amateurs. Així, 16 teatres han programat 56 funcions de teatre, dansa, música i cant coral que s’han exhibit a 12 comarques catalanes. La primera programació de l’Espai A s’ha desenvolupat entre els mesos de gener i maig d’enguany.

El projecte és el resultat de la col·laboració entre les diverses federacions de cultura popular amb l’objectiu de vincular la ingent producció amateur del nostre país i la xarxa d’equipaments associatius i ateneístics i mostrar-ne la seva qualitat artística. Amb la creació d’aquesta xarxa, el Govern de Catalunya i les federacions que hi donen suport pretenen millorar l’explotació de les produccions amateurs, donant-los visibilitat i recorregut i posar en valor la qualitat de gran part de les produccions culturals amateurs.

L’acte tindrà lloc dissabte dia 26 a les 21:00h al Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià.

L'home del paraigua




Dissabte  26 de maig a les 21.00 hores al Teatre Monumental
La vida de Vicente Ferrer arriba al Teatre Monumental

Diferents entitats de Mataró participen al projecte

L’home del paraigua és una òpera participativa que viatja a través de la vida i obra de Vicente Ferrer i que es podrà veure al Teatre Monumental. L’òpera es va estrena el 2010 al Gran Teatre del Liceu i arriba a Mataró de la mà de Joan Martínez Colàs, director i compositor. L'espectacle compta amb la participació de l’Orquestra Centenari, el Cor Barcelona Classic Academy, el Barcelona Chamber Choir, així com de diferents entitats de la ciutat.
L'òpera està impregnada dels valors de Vicente Ferrer i és un repàs a la seva vida des de l’any 20, any del seu naixement, fins la seva mort (2009). L’home del paraigua és com l’anomenaven la gent d’Anantapur, on Vicente Ferrer va treballar fins la seva mort per ajudar als nens i nenes més necessitats. L’espectacle que es veurà al Teatre Monumental consta de tres actes: dos de caràcter professional i un tercer on s’impliquen diferents entitats i particulars de la ciutat. Durant els últims mesos els directors artístics han treballat amb diferents cors i escoles de dansa mataronines les coreografies i lletres d’aquesta part en què s’uneixen professionals i voluntaris.

El concert de Mataró s’emmarca dins una gira que portarà L’home del Paraigua a diferents ciutats de Catalunya com és el cas de Tarragona i Gavà, per acabar amb un concert final l’1de desembre al Palau Sant Jordi.

Entrades
Preu: 18 €
Preu per a grups a partir de 6 persones: 15€
Punts de venda: a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 (24 hores) i a totes les oficines de Catalunya Caixa.

Siete notas para ser feliz



 
Producción: Drive Enterteiment y Vértigo Tours. Reparto: Silvia Luchetti, Carlos J. Benito, Noemi Mazoy, Loreto Valverde, Jorge Lucas, Yolanda García, Paris Martín, Trinidad Iglesias, Angels Jiménez, Amparo Saizar, Lourdes Zamalloa, David Castedo, Jorge Galaz, Marta Ibáñez y María Osuna. Dirección musical: Julio Awad. Dirección escénica: Jaime Azpilicueta. Fecha: viernes 11 de mayo. Lugar: Gran Teatro. Lleno.

El público cordobés no defraudó en su cita con el musical que, como viene siendo habitual, cada año visita la ciudad por estas fechas festivas de mayo y agotó las localidades para ver Sonrisas y lágrimas, adaptación del musical original que en 1959 se estrenó en Broadway y en 1964 Julie Andrews y Christopher Plummer protagonizaron en la gran pantalla.

Posiblemente gran parte del público adulto conozca esta producción por el formato cinematográfico y muchos de sus temas le suenen, incluso logre tararearlos por ser clásicos universales. Lo que quizá no sepa es que es The Sound of Music, título con el que se conoce la obra en USA, está basada en hechos reales vividos por la auténtica familia Von Trapp y que María von Trapp recogió en su libro La historia de los cantantes de la familia Trapp. Richard Rogers y Oscar Hammerstein II, reyes del teatro musical de aquella época, obtuvieron permiso para llevarla a escena, haciendo unos cuantos cambios con respecto a los acontecimientos reales narrados en el libro y así convertirse en el musical que desde hace más de 50 años se representa teatros de todo el mundo.

Todo lo que el espectador recibe desde que comienza la obra puede calificarse de espectáculo musical en mayúsculas. La producción demuestra haberse esmerado por satisfacer al máximo las necesidades artísticas y técnicas que requiere la obra adaptada al castellano. No se deja ningún cabo suelto y han sabido incluir los avances tecnológicos sin perder un ápice de detalles en el tratamiento clásico, casi artesanal, de la escena. La puesta en escena es magnífica y sus cifras lo avalan: 22 cambios de escenografía, 140 trajes, atrezzo, caracterización, etc.…, transportan al público a una época muy ligada a la nostalgia y propia de generaciones anteriores. La iluminación y el espacio sonoro, incluida la orquesta de diez músicos bajo la dirección de Julio Awad, pasan desapercibidos por la pulcritud y profesionalidad con que se emplea. Un ejemplo de buen hacer al servicio de los 27 actores y actrices que conforman un elenco a la altura del soberbio despliegue de medios que ostenta.

Las intervenciones cantadas y habladas son equilibradas, uno de los principales hándicaps a los que los directores de escena se deben enfrentar en este género y que Jaime Azpilicueta consigue superar en esta ocasión. Pese a todo, no podemos dejarnos llevar por la belleza de los temas interpretados por la protagonista Silvia Luchetti y la proverbial voz de soprano de Noemi Mazoy en el papel de madre abadesa, que emocionó y hasta arrancó alguna lágrima en más de un espectador. El papel de los niños es impecable y cabe destacar la inteligencia y el buen hacer de la producción al incluir dentro del grupo a tres pequeños de cada ciudad donde actúan, un reclamo más para comprar entradas. Dos horas y media, con descanso incluido, que pasaron rápido y levantaron a todo el público del Gran Teatro, que con fervor aplaudió al finalizar la representación.

A aquella persona que pudo hacerse con una entrada, Sonrisas y lágrimas le servirá para viajar a una época diferente, llena de romanticismo y algo distanciada del contexto cruel impuesto por el nazismo que marcó desgraciadamente el siglo XX, algo que livianamente se refleja como telón de fondo en este espectáculo. Lo que ha hecho prevalecer este musical a lo largo de estas cinco décadas es la exaltación de los valores universales y la ternura e inocencia con que son tratados. Sus melodías y letras nos sirven de ejemplo para conectar con nuestros pensamientos más puros. Los informativos se encargarán de ponernos en otra situación. Una sonrisa en tiempo de lágrimas.

publicat per
Maxímo Ortega Capitán
13 de maig de 2012

divendres 25 de maig de 2012

De Flotats a Arquillué




'Cyrano' torna dirigit per Oriol Broggi, 27anys després del mític muntatge

L'ombra de Josep Maria Flotats és tan allargada que han hagut de passar gairebé 30 anys, 27 concretament, perquè un director i un actor es decidissin a recuperar per a la cartellera teatral barcelonina un personatge tan universal com Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand. Oriol Broggi i Pere Arquillué compliran avui a la Biblioteca de Catalunya un somni d'adolescència. Tots dos van quedar meravellats, com a joves espectadors, amb el muntatge de Maurizio Scaparro que va reobrir el Poliorama després d'una llarga reforma. «Aquesta obra va ser una de les raons que em van portar al món del teatre», explica Broggi. Arquillué, mentrestant, se sent molt orgullós d'agafar el llunyà testimoni de Flotats. «Per a mi és un privilegi, perquè el Josep Maria és un mestre i un amic».

Cyrano de Bergerac arriba a un espai ideal, segons el director, per a la història de l'heroi romàntic i nassut. «No s'ha d'adaptar la Biblioteca. Només fan falta actors que diguin el vers amb una espasa». La nau gòtica i el terra de sorra seran, en els diferents actes de l'obra, un teatre, un carrer, una pastisseria, un carreró i una abadia.

Per aquests escenaris es mourà Cyrano, l'heroi, l'home total, capaç tant en el món de les lletres com en el camp de batalla. «És un personatge romàntic, un esperit lliure, enamorat de la vida, de Rosaura, de moltes coses», diu Arquillué, que destaca, no obstant, que també té un costat fosc. «No és la bondat pura». Aquesta amargura es reflecteix en el seu ridícul nas, «una metàfora i també una màscara» que ha permès a l'actor desenvolupar un treball «més natural, més de veritat». Arquillué llueix un motllo adaptat al seu nas amb la idea que l'espectador pugui arribar a dubtar de si és real.

El deforme i punxegut òrgan, segons Xavier Bru de Sala, que torna a firmar una traducció en què ha fet «petits ajustos», remet a la incapacitat de l'heroi per a l'amor. «És una cosa molt visible com a metàfora d'un defecte de la naturalesa humana. Cyrano és conseqüent i sap que no té dret a ser estimat i a les coses bones que li passen».

GRAN FESTA TEATRAL / Aquesta amargura existencial del personatge conviu amb la «gran festa teatral» que Broggi vol oferir, a partir del «moviment, el vers, l'emoció i el joc». En aquest joc tenen un paper capital els duels a espasa, una constant del text de Rostand. Broggi, com ja va fer a les obres Hamlet i El rei Lear, ha comptat amb Isaac Morera com a «mestre d'armes». «Rostand pensa sempre en els moviments d'esgrima quan explica el que passa en l'obra», afirma l'especialista. Ara també és una peça més del repartiment en què Marta Betriu fa el paper de Rosaura i Bernat Quintana dóna vida a l'atractiu Christian.

El muntatge tanca la temporada de La Perla29 amb el somni d'acostar-se a l'enorme ressò que va aconseguir el seu espectacle Incendis al Romea. Té moltes cartes a favor per encertar-la. «En temps de crisi busquem el que fa vibrar tot el cos i l'ànima. Una cosa que et fa riure mentre plores», diu Broggi. És a dir, Cyrano de Bergerac.

publicat per
José Carlos Sorribes
foto Albert Bertran
24 de maig de 2012 

La gira de 'My Fair Lady', protagonizada por Paloma San Basilio, comenzará el 29 de junio en Tenerife




   La gira del musical 'My Fair Lady', protagonizado por Paloma San Basilio, comenzará el próximo 29 de junio en el Auditorio de Tenerife 'Adán Martín'.

   La presentación de este espectáculo musical ha tenido lugar esta mañana en el mismo Auditorio, y en él han intervenido, además de la cantante, el presidente del Cabildo de Tenerife, Ricardo Melchior.

   Durante su intervención, Paloma San Basilio se ha mostrado "encantada" de que la gira de este musical comience en el recinto capitalino, considerado por la artista como "uno de los mejores de España" por contar con una acústica "inmejorable". "He estado en él y me parece fantástico", resaltó.

   Por su parte, Ricardo Melchior ha destacado el orgullo que supone que Paloma San Basilio esté en la isla, al tiempo que se mostró agradecido por el esfuerzo que la empresa Stage Entertainment ha realizado para que la gira de 'My Fair Lady' comience en Tenerife.

   Paloma San Basilio vuelve a los escenarios para interpretar el personaje principal de 'My Fair Lady', Elisa Doolittle, siendo la primera vez que la actriz sale de gira con un musical. Junto a ella el público podrá ver a otros grandes actores del teatro español, como Joan Crosas, quien volverá a encarnar el personaje de Alfred P. Doolittle.

   Jaime Azpilicueta será el encargado de dirigir esta nueva producción, ambientada en el Londres de principios de siglo. Higgins, un profesor de Lingüística, hace una apuesta con su amigo, el Coronel Pickering, que en menos de seis meses logrará hacer de Elisa Doolittle, una simple florista inculta y mal hablada a la que conoció a la salida de Covent Garden, en una auténtica dama.

   'My Fair Lady' fue estrenada por primera vez en Broadway en 1956, representándose desde entonces en varios países y estableciendo un nuevo récord como uno de los musicales más representados de la historia. Fue el musical más exitoso y aplaudido de su época, con nueve premios Tony (incluyendo el Premio a Mejor Musical), dos Premios Theatre World Award, dos Premios Drama Dek Awards y seis Premios Olivier Awards. Fue en 1964 cuando el musical pasó a la inmortalidad con el film de George Cukor, protagonizado por Rex Harrison y Audrey Hepburn, ganando ocho Premios Oscar en 1964.

   El musical se estrenó en Madrid en octubre de 2001 y en tan sólo dos años fue visto por más de 700.000 personas, cifra que supuso todo un récord para la época.

publicat per
12 abril de 2012 

dijous 24 de maig de 2012

El Mikado de Sala Cabanyes serà l'encarregada de clausurar la primera temporada teatral de l'Espai A




El proper dissabte 26 de maig  a les 9 del vespre i al Teatre de Sarrià de Barcelona es clausura la primera temporada de teatre de l'Espai A, una iniciativa que permet a companyies de teatre no professional poder mostrar el seu treball en diferents sales de Catalunya

Sala Cabanyes amb el Mikado dirigit per Marc Molina serà l'encarregada d'aquesta
clausura. Aquest Mikado que ha rebut elogis en totes els escenaris en què ha estat representat al meu parer és una de les obres corals més encertada dels darrers temps de Sala Cabanyes.

Els espectadors del Mikado ha tingut reaccions ben singulars: abans i després de la representació

Abans perquè "a veure que farà aquesta gent" i després per elogiar la feina ben feta i això és un comentari després de la funció de Flix com podria ser d'un altre poble o ciutat


El Mikado a Flix
Ahir a la nit vam poder gaudir de la representació operística del Mikado, opereta dels autors anglesos Gilbert&Sullivan, escrita a finals del s. XIX. Aquesta obra va ser representada ja fa més de vint anys pel grup Dagoll Dagom i fa uns 10 anys que la van reposar.
Ahir no van ser el Dagoll Dagom qui la van representar a Flix, sinó que va ser La Sala Cabanyes de Mataró, amb Marc Molina com a director. Una versió que agafa la traducció de Xavier Bru de Salas que va fer per al grup Dagoll Dagom. Va ser una representació molt a l'estil del famós grup, però no es van trobar a faltar els bons cantants perquè els que cantaren ahir no poden envejar res als altres perquè tots tenien una magnífica veu i una magnífica dicció. Va ser un interpretació 10!
La història comença quan el Mikado, l’emperador del Japó,  prohibeix el flirteig a tot el seu imperi.  Aquells qui tinguin moviments amorosos, sense fins matrimonials, han de ser executats per la màxima autoritat de la ciutat, l’Honorable Senyor Botxí. El poble de Titipú busca solucions per evitar els problemes que es deriven d’aquesta prohibició. Una història en clau d'humor que provoca el riure però també l'entusiame d'escoltar una bona música.


on és el teatre de Sarriá



Espai A

Una nova iniciativa que neix de la complicitat entre el Centre de Promoció de Cultura Tradicional i Popular Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les següents federacions: Federació d’Ateneus de Catalunya, Moviment Coral Català, Federació de grups amateurs de teatre de Catalunya, Federació Catalana de Societats Musicals i Agrupament d’Esbarts Dansaires. 

El principal objectiu d’aquest treball en xarxa és el de crear una programació estable d’arts escèniques arreu de Catalunya, per tal de posar a l’abast dels associats dels diferents ateneus i del seu entorn, produccions de qualitat dins els àmbits del teatre, coral, esbart i banda. Una unió d’esforços que pretén potenciar i incentivar la creació de nous públics, augmentar l’ús dels espais escènics dels ateneus i oferir nous canals per l’explotació de les produccions amateurs. 

La temporada es programarà de GENER a MAIG de 2012, plantant una llavor que assentarà les bases perquè en el futur el projecte tingui continuïtat i creixi any rere any.

Ara només faltaria un bon comiat a Mataró, un comiat de festa Major, a veure ...

La Cubana prorroga l'espectacle 'Campanades de boda' al Tívoli




L'èxit de públic de la paròdia teatral, en cartell des del 2 de març, porta a prolongar les sessions

Després de la gran acollida rebuda per l'últim espectacle de La Cubana, Campanades de boda, que des del 2 de març passat ha estat vista per 80.504 espectadors, la companyia teatral i el Grup Balañá han decidit prorrogar-ne les representacions al Teatre Tívoli de Barcelona.

La Cubana converteix l'obra en una paròdia de la gran paròdia que acaben sent la majoria dels casaments. Per a això, recorren les convencions socials, les tradicions mal enteses i altres situacions habituals en les cerimònies a través de la història d'una família barcelonina que està a punt de casar la seva filla.

L'espectacle, amb una mitjana d'ocupació del 85%, està escrit i dirigit per Jordi Milán i l'interpreten, a més d'ell mateix, els actors Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat i Oriol Burés.

publicat per
22 de maig de 2012

dimecres 23 de maig de 2012

El Lliure presenta el nou treball de Cesc Gelabert




'V.O.+', fins al 3 de juny

Des d'aquest dijous i fins al pròxim 3 de juny el teatre Lliure acull el nou treball de Cesc Gelabert, un dels coreògrafs i ballarins més veterans i prestigiosos de la dansa contemporània catalana. Es tracta de 'V.O.+', una coreografia del propi Gelabert, director artístic, al costat de Lydia Azzopardi, d'un muntatge que busca jugar amb diferents moments històrics de la companyia.

A la sala Fabià Puigserver de Montjuïc Cesc Gelabert presenta un nou espectacle que inclou des de l’estrena de solos fins a la interpretació de peces antigues que han estat revisades per a l'ocasió. Amb aquest plantejament, 'V.O.+' suposa un cop d'ull al passat des d’un present que mira cap el futur. Amb aquesta nova proposta, Gelabert retorna al cor, al nucli, al moment inicial de la seva creativitat, a l’essència del seu moviment i la seva presència escènica.

Després de molts anys trepitjant els escenaris Gelabert no s'ha resignat només a escriure peces per tal que altres les ballin. Per ell la dansa continua sent una pràctica que requereix l'ús de la primera persona. En la maduresa de la seva carrera ha volgut oferir amb 'V.O.+' un muntatge de peces individuals, algunes d'elles noves reinterpretacions de treballs antics, al costat de tres solos nous.

De la mà d'aquesta combinació de material inèdit i alguns dels fragments més especials de la seva carrera, Gelabert ofereix a Montjuïc, durant una setmana, una mirada al passat, als inicis d’una llarga i fructífera col·laboració entre el ballarí i el Lliure que va néixer un 16 de maig de 1977, ara fa 35 anys, quan Gelabert va presentar a Gràcia el seu primer solo, 'Acció 0 - la ment i el cos'.

publicat per
foto : Ros Ribas
20 de maig de 2012 

Josep Maria Pou reflexiona sobre el capitalismo en 'Celobert'


El Teatre Goya de Barcelona acogerá a partir de este jueves la obra 'Celobert' del dramaturgo británico David Here, un teatro de ideas protagonizado por Josep Maria Pou.

  La obra propone una reflexión sobre el mundo, el capitalismo y el individuo.

   En el escenario dos examantes con filosofías de vida muy diferentes se reencuentran para cerrar las heridas que quedaron abiertas, y para acabar discutiendo sobre la traición, la culpabilidad, la injusticia social, la dicotomía entre izquierdas y derechas, la compatibilidad de los valores, y muchos otros temas que se encuentran "absolutamente al día" con lo que se está viviendo ahora, según aseguró el pasado miércoles en rueda de prensa el vicepresidente de arte y contenidos del Grup Focus, Jordi González.

   El espectáculo se estrenó por primera vez en el Teatre Romea en 2003 con un éxito "equiparable" al que está teniendo ahora la obra 'Incendis' de Wajdi Mouawad, afirmó el director y actor de 'Celobert', Josep Maria Pou.

   La actriz Roser Camí (Kyra Hollis) y Pou (Tom Sergeant) ya interpretaron a los dos protagonistas en el primer estreno de la obra, pero Pou ha querido dejar claro que "no es una reposición, sino un montaje nuevo".

   Here presenta un debate muy claro "sobre el concepto del mundo de una persona de derechas ante el de una de izquierdas", pero consigue hacerlo sin convertirlos en dos símbolos, sino en dos personas muy humanas que tienen heridas por cerrar, señaló el director. 

   El personaje de Tom representa el capitalismo salvaje y despiadado pero, al mismo tiempo, es un hombre que "sufre mucho por Kyra, treinta años más joven que él, y tiene fuertes sentimientos hacia ella", explicó.

   Según Pou, si se ha decidido a traer de nuevo esta obra al teatro es porque ahora es "más actual que nunca" y porque los temas que trata forman parte de las preocupaciones que pasan por la cabeza de todos en el día a día y, esta vez, la gira no se limitará a Catalunya, sino que tienen previsto viajar por toda España.

publicat per
18 de maig de 2012 

dimarts 22 de maig de 2012

Tallers de final de curs de l'Aula de Teatre de l'IMAC




300 alumnes mostren el treball realitzat aquest curs

Les invitacions ja es poden recollir a l'IMAC
Ja es es poden recollir les invitacions per assistir als tallers de l’Aula de Teatre que es realitzen a Can Gassol a les oficines de l’IMAC.
Els tallers de l’Aula de Teatre es duran a terme a Can Gassol i el Teatre Monumental de l’1 al 19 de juny.
Més de 300 alumnes participaran d’aquesta mostra del treball realitzat al llarg del curs 2011-2012 en matèria d’interpretació, veu, improvisació i dansa.
En total hi haurà 14 tallers dels grups de nois i noies, joves, adults, dansa, taller d’idees, gent gran i taller d’interpretació teatral d'autors tan diversos com David Mamet, Helena Tornero o Neil LaBute.

Entrada a Can Gassol gratuïta amb invitació (recollir a l'IMAC).
Entrada al Teatre Monumental gratuïta sense invitació.

Institut Municipal d'Acció Cultural
c. de Sant Josep, 9
tel. 937 582 361
horari d'atenció al públic:
de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

publicat per
21 de maig de 2012 

Manacor vive el teatro como asignatura vital



Que la ´Mostra de Teatre Escolar´ y la ´Fira de Teatre´ sean un éxito cada año no es simple casualidad. Desde hace tiempo en los centros educativos del municipio se imparte teatro en horario lectivo o en actividades extraescolares. Y los adultos también exhiben vocación

La capital del Llevant siente pasión por el teatro. Históricamente ha habido actividad en múltiples espacios escénicos, irrupción de compañías y actores de relevancia. En la actualidad sobresalen dos consolidados y reconocidos eventos artísticos: la Mostra de Teatre Escolar en primavera y la Fira de Teatre, otoño. La vocación de subir a los escenarios no entiende de edades ni tampoco de condiciones. Están los escolares, de infantil y primaria; los estudiantes de secundaria; grupos de adultos aficionados; compañías profesionales; colectivos como los de la tercera edad o de discapacitados o con problemas de salud mental, como Aproscom y Estel de Llevant, entre otros.

En las escuelas es donde se constata que el teatro tiene en Manacor su sello personal con futuro ilusionante. En centros de infantil como Sa Graduada, la iniciación al teatro se cursa desde hace tiempo en horario lectivo. La monitora es Francisca Pocoví y la actividad es subvencionada por la Apima. El taller tiene carácter semanal, a diferencia del dedicado al barro, quincenal y con la monitora Sebastiana Munar. La maestra Margalida Cladera señala los efectos positivos del taller de teatro en expresión oral y corporal, psicomotricidad, pérdida de vergüenza, aprendizaje de valores.

Respecto a primaria y secundaria representar obras es, en la mayoría de casos, actividad extraescolar. Y es en cada edición de la Mostra cuando llama poderosamente la atención el elevado número de jóvenes que voluntariamente pasan horas disfrutando de la interpretación artística.

En esta línea, muchos adultos reconocen su satisfacción por la trayectoria teatral de la cantera, si bien se reivindica una aún mayor apuesta por el teatro como asignatura fundamental en colegios e institutos, para favorecer la competencia básica emocional.

La Mostra de Teatre Escolar, con niños y jóvenes de 6 a 18 años, cumple este 2012 su 26 edición. En la primera experiencia de 1987 se ofrecieron un total de 10 espectáculos y 20 funciones. El total de actores fue 187 y el de espectadores, 4.700. A mediados de la década de los 80 se inauguró precisamente el teatro municipal, con el famoso montaje Ai Quaquín que has vengut de prim! En la muestra, algunos títulos fueron El dimoni cucarell; Qui vol comprar Manacor?; La flor romanial, y El somni d´una nit d´estiu.

Cada vez más implicación

La X Mostra registró las siguientes cifras: 11 espectáculos; 44 funciones; 249 actores, y 12.815 espectadores. En la XXV edición (el pasado año) hubo nada más y nada menos que 60 espectáculos, traducidos en 156 funciones. 630 actores y 18.280 espectadores. Este 2012 vuelve a haber unos 60 espectáculos: El mercader de Venècia; El pianista del Titànic; Les aventures de Tirant lo Blanc... El listado de autores: Jules Verne, Pedro Calderón de la Barca, Antoni M. Alcover, Hermanos Grimm, Shakespeare, Dickens, Gabriel Janer Manila, Molière...

En el conjunto de directores, claves en el desarrollo de la muestra, figuran Sebastià Adrover, Margalida Amengual, Pere Bonet, Cristina Brunet, Margalida Estelrich, Jaume Gayà, Bettina Lapeyre, Pep López, Margalida Lliteras, Joan M. Massanet, Lluïsa Ortiz, Miquel Pol, Bàrbara Riera, Xisca Riera, Antoni Rosselló, Joan Antoni Sunyer, Rosa Sunyer, Francesca Sureda, Francesca Vadell...

La calidad interpretativa ha quedado manifiesta varias veces. Durante cinco años consecutivos (2006-10) un espectáculo de la Mostra ha sido finalista de los Premios Buero de Teatro Joven, única convocatoria a nivel estatal, para menores de 22 años, y con sede en Madrid, promovido por la Fundación Coca-Cola con la colaboración del Gobierno central.

Otro aspecto a remarcar de la Mostra es su defensa de la lengua catalana, abogando por su máxima difusión. Dinámicos y comprometidos grupo como los recordados Capsigranys tienen su importancia en este proceso de normalización lingüística.

En estos momentos, compañías activas y en cierto modo con base ´nacida´ en la Mostra, serían Tau Teatre y Neo-Rural, principalmente. En lo que se refiere a actores destacados, por sus apariciones en series de televisión, exitosos espectáculos teatrales o anuncios publicitarios, que hayan intervenido en la muestra, cabría mencionar a Toni Gomila, Toni Ll. Reyes, Joan M. Artigues y Salvador Miralles, entre otros.

En este sentido, cabe apuntar que un considerable número de actores ha optado en las últimas décadas por realizar estudios en la Escola Superior d´Art Dramàtic de les Illes Balears o en el Institut del Teatre de Barcelona.

Toni Lluís Reyes (Manacor, 1985), consultado por este diario sostuvo que la muestra escolar es "una oportunidad única que los niños tienen de experimentar lo que es el teatro, vivir in situ el hecho teatral, descubriendo la emoción hacia esto". Reciente ganador del Premi Llorenç Moyà d´obres dramàtiques de Binissalem, por La llosa (Levític 17), admite que en Manacor hay una infraestructura de envergadura montada, que posibilita esta animación. Defiende el teatro como "una asignatura fundamental que favorece la competencia básica emocional".

En definitiva, Manacor respira gran ambiente teatral y pese a graves pérdidas de escenarios como el del Teatre Principal (reconvertido en parking), cuenta con un polivalente Teatre Municipal y un Auditori que, crisis a un lado, contribuirá todavía más al show, según cree mucha gente.

publicat per
T. Obrador
29 abril de 2012

dilluns 21 de maig de 2012

Monogràfics d'estiu a l'Aula de Teatre




Aquest juliol cursos per a totes les edats
El proper dilluns 21 de maig s'inicia el període d'inscripcions

L’Aula de Teatre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural presenta l’oferta formativa per aquest estiu. Els cursos estan pensats perquè els alumnes rebin coneixements complementaris i els neòfits una oportunitat per fer un tast al fet escènic.

L’oferta formativa s’adreça, d’una banda, a nois i noies d’entre 8 i 15 anys, amb cursos de teatre d’objectes, gest i imaginació i procés creatiu i, per altra banda, a majors de 16 anys amb intensius i monogràfics d’introducció a la coreografia, taller de clown, improshow, musical i perfeccionament expressiu per a actors.

més informació

Inscripcions i matrícules a l'Aula de Teatre de l'IMAC
Període de matriculacions: del 21 de maig a l’1 de juny de 2012
Per formalitzar la matrícula cal dur:
- fotocòpia del DNI de l’alumne
- fotocòpia del DNI del tutor legal -si s’escau-
- fotocòpia del document acreditatiu d’un número de compte bancari

Les admissions es duran a terme per ordre de matriculació.

Horari d’atenció al públic
de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre

Aula de Teatre de l’IMAC
c. de Juan Meléndez Valdes, 2
08302 Mataró (Barcelona)
937 570 873

publicat per
18 de maig de 2012 

Tretze càpsules escèniques per a reflectir els problemes del Cabanyal




El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.

D’ací a quinze dies, València comptarà, durant tres jornades, amb unes quantes noves sales de teatre. De l'1 al 3 de juny, el projecte social i cultural del Festival Cabanyal Íntim, que porta les arts escèniques a les cases amenaçades de desallotjament, convertirà el barri en l'escenari d'innovadores experiències teatrals. L'objectiu, reivindicar la supervivència del conjunt històric.

D'esta manera, el Festival, que va irrompre en 2011 com una aventura teatral pionera, arriba a la seua segona edició. Enguany, segons van explicar ahir els seus directors, Isabel Caballero i Jacobo Julio, durant la seua presentació, es prossegueix amb el mateix model. És a dir, “muntatges íntims i atrevits, d'uns vint minuts de durada, que utilitzen plantejaments singulars per a crear una proximitat amb el públic i que la seua temàtica estiga vinculada amb el barri i els seus habitants”.

“El cartell replega tretze micro espectacles que tindran com a escenari des dels dormitoris, salons o cuines fins a les terrasses o els patis de les cases”, expliquen els directors del festival.

Així, en esta ocasió, tretze peces d'art en viu tractaran de reflectir la degradació i abandó d'un barri a través del teatre, la dansa, el clown, la poesia o el cabaret. Amb això, “el cartell replega finalment tretze micro espectacles multidisciplinaris que tindran com a escenari des dels dormitoris, salons o cuines de les llars del barri fins a les terrasses o els patis” d'unes “cases, els propietaris de les quals han cedit de manera altruista per a les representacions”, van explicar Caballero i Julio.

Espectacle també de nit
Com a principals novetats, tots dos van destacar “l'augment de l'oferta escènica, el nombre de funcions i els horaris. Així, cada peça es representarà 8 vegades al dia, des de les dotze del matí fins a les vuit de la vesprada, la qual cosa permetrà un major flux de públic”. A més, el Festival incorpora en esta edició els Íntims a la nit, “amb els quals amplia l'oferta d'espectacles a la nit”, i en el qual presenta “el projecte europeu Live in the Living, fundat per l'holandés Rick Treffers, que portarà la música en directe a la intimitat del saló d'una de les cases del Cabanyal”.

Novetat també a destacar és el model de cofinançament d'esta edició, basat en el micromecenatge, i “l'èxit assolit del qual reflecteix l'interès dels valencians per la continuïtat d'un projecte que es realitza sense ajudes institucionals però amb el suport de l’Associació de Veïns Cabanyal-Canyameral i l'Associació de Comerciants del Cabanyal com a patrocinadors”, van afegir els directors del Festival. A més, la companyia organitzadora, Francachela, compta amb la col·laboració de la plataforma cívica Salvem el Cabanyal.

Precisament, un dels portaveus d'aquesta plataforma, Emiliano Martínez, va subratllar que “és un autèntic regal i un luxe que un Festival tan compromès i amb espectacles d'alta qualitat arribe a les cases del barri”. Per la seua banda, el poeta Francesc Aldeón, en representació dels propietaris de les cases, va expressar la seua “satisfacció” davant la consolidació d'un projecte “solidari que continua amb una nova edició com un cant a la llibertat i la dignitat”.

publicat per
17 de maig de 2012 

diumenge 20 de maig de 2012

Una comèdia musical per celebrar les Fires




Més de 200 persones participen a ‘Oh happy day’, una coproducció de Sala Cabanyes i l’Escola de Música

Després d’Els Pastorets, l’espectacle més important de Sala Cabanyes és el que programen cada any a l’entorn de les Fires. En aquesta ocasió, l’aposta de la sala del Centre Catòlic és ‘Oh Happy Day’, una gran producció que han preparat en col•laboració amb l’Escola Municipal de Música. Més de 200 persones participen en aquest muntatge, que promet ser espectacular.

Oh Happy Day és una comèdia musical que explica la història d’una dona que es veu obligada a amagar-se en un convent. Rodejada de monges i d’un grup d’alumnes, viurà situacions molt divertides i xocants. El convent està ubicat en un barri degradat, i les seves responsables tenen clar que la música té ressons molt positius en l’educació. A dalt de l’escenari s’hi podran veure actors del planter de la Sala Cabanyes, com la protagonista, MercèBellido, o altres dels actors principals, també de la casa, com Paquita de la Hoz, Encarna Hernández, Jordi Gironès, Juli Cusachs o Xavier Codony, entre d’altres. També hi apareixerà Ignasi Gómez, que fins fa pocs mesos era el director de l’Escola de Música.

La col·laboració entre Sala Cabanyes i l’Escola Municipal de Música sorgeix del conveni que les dues entitats van signar l’any 2010. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, que va a càrrec de Georgina Blanch i Rubén Bes. Dos conjunts instrumentals de música electrònica, sorgida d’assignatures d’alumnes del curs actual de l’escola, estan a disposició de l’obra i s’han dedicat exclusivament a preparar el repertori d’Oh Happy Day. Amb aquest treball conjunt, es vol donar un salt qualitatiu en la preparació d’espectacles. Toni Grané, director de Sala Cabanyes, s’ha encarregat directament de la direcció d’aquest muntatge, a partir d’una estructura ergumental de Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó. En base al text s’ha creat en paral.lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Entre les cançons que sonaran, hi figuren peces composades especialment per a l’obra, adaptacions de gospel tradicional i cançons de grups catalans com Sau.

Diumenge, dia 20. A 2/4 de 7 de la tarda a la sala Cabanyes
La preparació d’Oh Happy Day està basada en un model participatiu. Hi prenen part una coral d’uns cinquanta nens i nenes, un cor d’una vintena de cantants, una setantena d’actors en escena i una vintena de músics, a banda de la direcció, la tècnica i la logística. El càsting per al músical s’ha obert tant als actors de la Sala Cabanyes com als alumnes de l’Escola Municipal de Música.

publicat per
18 de maig de 2012 

‘Entre Pinces’ combina circ, música i audiovisuals a la Sala d’Argentona


L'espectacle de la companyia Solfacirc inclou diferents disciplines escèniques i és apte per a tots els públics

‘Entre Pinces’ respon a la perfecció a la filosofia de la programació de la Sala d’Argentona: espectacles multidisciplinars, que barregin i fusionin llenguatges com el teatre de text, la música, la poesia visual i el circ, i que arribin a un ampli ventall de públic. Que puguin agradar als infants i que alhora siguin atractius per a mares i pares. No és fàcil trobar muntatges que responguin a aquestes característiques, però de tant en tant sorgeixen propostes com Entre Pinces, de la companyia Solfacirc. Durant prop d’una hora, un artista de circ, dos músics (piano i guitarra) i un artista audiovisual barregen tècniques de circ com el funambulisme, els malabars i el monocicle), música, audiovisuals, tecnologia, humor i teatre. Destaca la selecció musical, que combina diferents estils, des de clàssics com Bach fins a composicions pròpies basades en estils moderns com el funk, passant per alguns estàndards de jazz.

Quina és la sinopsi del muntatge? Una premissa ben senzilla: el protagonista surt de la dutxa i es troba els convidats al menjador de casa. No sap per què han arribat tan d’hora, però haurà de dissimular. Es veu obligat a vestir-se de la manera més inversemblant sobre el fil de l’estenedor i entre pinces. Un cop arreglat i ben elegant, decideix convertir el públic en l’orquestra, i ell n’és el director.

La companyia Solfasirc va néixer l’any 2005 amb la voluntat de fusionar la música i el circ. Els seus membres provenen de diverses formacions artístiques i nacionalitats. ES tracta d’un grup català-italià, que també incorpora els audiovisuals en les seves tècniques escèniques. Malgrat la joventut de la formació, ja se’ls ha vist en els principals teatres catalans, des del Nacional al Liceu, passant pels millors festivals de circ i arts escèniques, com el Grec, el Trapezi, les Festes de la Mercè o la Mostra de Teatre d’Igualada. També han actuat a França i a Itàlia.

publicat per
18 de maig de 2012 

dissabte 19 de maig de 2012

La Sala Cabanyes anticipa el seu espectacle de fires: Oh Happy day!




200 persones participen en aquest espectacle coproduït per l’EMMM


 
Sala Cabanyes no falla a la cita i presenta per fires una de les seves grans apostes de la temporada. Enguany es tracta del musical “Oh Happy Day!” preparada en col·laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes.

Oh Happy Day no és un musical com qualsevol altre, sinó un de sorgit amb 100 per cent de matriu mataronina. Sota la direcció de Toni Grané i a partir d’una estructura argumental, Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat un guió, a partir del qual ha sorgit el repertori musical, tant de lletres com de música.

L’obra, doncs, és una estrena absoluta. En l’obra també hi ha adaptacions de temes ja coneguts del gòspel tradicional o peces de grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.

Amagada en un convent

“Oh Happy Day!” explica la història d’una dona que, per circumstàncies de la vida, s’ha d’amagar en un convent i viurà situacions molt divertides amb la resta de la congregació i un grup d’alumnes. La història se situa en un barri degradat i comença amb la creença que la música i les casualitats poden provocar canvis positius. Un espectacle amb 200 persones, 100 per cent Sala.
Nou sistema de venda d’entrades per internet
La Sala Cabanyes estrena amb motiu del musical ‘Oh happy day!’ aquest cap de setmana el seu propi sistema de venda d’entrades per Internet, que està en funcionament des del 2 de maig passat. La compra d’entrades es pot fer a través de la pàgina web de la Sala Cabanyes (www.salacabanyes.cat) o directament a l’adreça:

entrades.salacabanyes.cat

Es tracta d’un avenç significatiu per al teatre mataroní, que fins ara funcionava únicament a través de taquilla presencial o per telèfon.
La compra de localitats també es pot continuar trucant al telèfon 618.77.30.13 fent, com fins ara, entre les sis de la tarda i les nou del vespre.

publicat per
18 de maig de 2012 

Tast de titelles a Gavà



Aquest cap de setmana, s'han programat alguns espectacles per compensar la suspensió del Festival Internacional

La crisi econòmica ha forçat a suspendre enguany el tradicional Festival Internacional de Titelles de Gavà (Baix Llobregat), que passarà de ser anual a celebrar-se cada dos anys. Tot i això, aquest cap de setmana, que era la data prevista per fer el Festival, s'organitzaran alguns espectacles de format modest a forma "de tast" del Festival de 2013, quan els titelles tornaran a ocupar els carrers de Gavà com ho han fet durant més de 20 anys.

Dissabte de 17.00 a 20.00h i diumenge d’11.00 a 14.00h, al parc de la Torre Lluc es podrà visitar una instal·lació formada per 12 escenaris dels contes més famosos del món, 'La rateta que escombrava l’escaleta', 'Alí Babà i els 40 lladres', 'Hansel i Gretel' o 'La Caputxeta vermella', entre d’altres, a càrrec de la companyia Titellarium.

També dissabte a les 17.30h i a les 19.00h, a l’Espai Jardí es presentarà 'Cavallet de cartró' de la companyia Príncep Totilau, un espectacle de poesia pensat per als infants més petits. I diumenge a les 12.30h, també a l’Espai Jardí, es posarà en escena 'Safrà i Serafí' de la companyia Txo Titelles, una història de dos ratolins bojos pel formatge.

publicat per
18 de maig de 2012 

divendres 18 de maig de 2012

La Sala Cabanyes estrena el musical “Oh Happy Day!” per aquestes Fires




Més de 200 persones participen en aquesta comèdia musical, coproduïda amb l’Escola Musical de Música

La Sala Cabanyes presenta “Oh Happy Day!”, l’obra de fires del 2012, preparada en col·laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys i que s’ha materialitzat per primera vegada en aquesta representació. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes. A més, l’escola posa a disposició de l’obra dos combos -conjunts instrumentals de música elèctrònica- sorgits d’assignatures dels alumnes del curs 2011-2012, que ofereix el centre i que han servit exclusivament per preparar el repertori d’”Oh Happy Day!”.

La col·laboració es tracta d’un pas endavant i un salt qualitatiu en la preparació d’espectacles. Una experiència inèdita, dirigida pel president de la Sala, Toni Grané, en la què s’ha seleccionat una estructura argumental a partir de la qual Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat de zero un guió. En base al text s’ha creat en paral·lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Algunes cançons han estat compostes especialment per l’obra i d’altres són adaptacions de temes ja coneguts del gospel tradicional o pecesde grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.

"Oh Happy Day!" explica la història d’una dona que, per circumstàncies de la vida, s’ha d’amagar en un convent i viurà situacions molt divertides amb la resta de la congregació i un grup d’alumnes. La història se situa en un barri degradat i comença amb la creença que la música i les casualitats poden provocar canvis positius. Es tracta d’una comèdia musical divertida, sorprenent i que farà que l’espectador s’emporti un bon regust de la darrera representació de la temporada de la Sala Cabanyes.

“Oh Happy Day!” ha estat pensat en base a un model participatiu. La companyia està formada per gairebé 200 persones. L’equip compta amb una coral infantil d’una cinquantena de nens i nenes, que durant les representacions cantaran en directe des de les llotges laterals a l’escenari. L’obra disposa d’un cor al fosar format per una vintena de cantants, la majoria d’ells provinents de la Coral de la Sala Cabanyes. La resta de l’equip el completen gairebé una setantena d’actors en escena i pràcticament una vintena de músics a banda de la direcció, la tècnica i la logística.

El càsting per al músical s’ha obert tant als actors de la Sala Cabanyes com als alumnes de l’Escola Municipal de Música. A dalt de l’escenari s’hi podran veure actors del planter de la Sala Cabanyes, com la protagonista, Mercè Bellido, o altres dels actors principals, també de la casa, com Paquita de la Hoz, Encarna Hernández, Jordi Gironès, Juli Cusachs o Xavier Codony, entre d’altres, i amb l’aparició del fins fa pocs mesos director de l’Escola de Música, Ignasi Gómez.

“Oh Happy Day!“ és resultat de la voluntat de l’actual junta d’obrir la Sala Cabanyes a la ciutat. Una voluntat que s’ha traduït amb la col·laboració de l’entitat amb l’Escola Municipal de Música o amb Òmnium Cultural, materializada amb les representacions de Sant Jordi.

Com a novetat, la Sala signa un conveni amb el Casal. A partir d’”Oh Happy Day!” els espectadors als muntatges de l’entitat podran disposar d’un descompte a l’establiment del carrer Bonaire per sopar després de la representació a la que assisteixin.


Dies:  Diumenge, 20 de maig, a les 18:30
         Diumenge, 27 de maig, a les 18:30
         Dilluns, 28 de maig, a les 18:30
         Dissabte, 2 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 3 de juny, a les 18:30
         Dissabte, 9 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 10 de juny, a les 18:30
         Dissabte, 16 de juny, a les 21:30
         Diumenge, 17 de juny, a les 18:30
Preu: 12 euros
Informació i reserva de localitats: 618.77.30.13 (de 6 a 9 de la tarda) I tot el dia a www.salacabanyes.cat

La mataronina Mercè Grané al cicle de creadors de la Sala Atrium




La proposta ha estat muntada en temps rècord de dos dies

La mataronina Mercè Grané dirigeix fins el proper dia 20 una de les obres del cicle de creadors Atrium LAB, que la Sala Atrium de Barcelona ha engegat durant aquest mes. La proposta de la sala barcelonina està pensada per desafiar la creativitat de joves directors com Grané, ja que les tres obres que es representen han estat muntades en el temps rècord de dos dies.

La proposta que ha pensat i dirigeix Mercè Grané és 'Gàbies' de l'autora Carla Torres i per a la que Grané ha comptat amb les actrius Mireia Estrany, Patrícia Mendoza i Carla Torres. 'Gàbies' és una reflexió sobre les pròpies limitacions, ja siguin autoimposades, donades per l'entorn o per les opinions preconcebudes que els altres tenen sobre nosaltres. Aquestes limitacions esdevenen, precisament, les 'gàbies' del títol. Aquesta idea és transmesa per Grané i les seves actrius a través de tres personatges tancats en diferents tipus de gàbies: un mateix, el propi cos i les opinions dels altres. L'obra intercala les reflexions dels tres personatges per acabar explicant una història comú.

publicat per
www.totmataro.cat
17 de maig de 2012 

Josep M. Pou recupera 'Celobert', una història d'amor i política




Estrena al Teatre Goya l'obra de David Hare que confronta les idees d'un ric capitalista i la seva examant, una jove d'ideals d'esquerres

Els actors de 'Celobert', al Teatre Goya
L'any 2003 es va estrenar 'Celobert' de David hare al Teatre Romea, amb un èxit fulgurant que va fer que es reposés la següent temporada. Josep Maria Pou l'ha recuperada i la dirigeix i la torna a protagonitzar al Teatre Goya amb Roser Camí i el jove Jaume Madaula. L'argument defensa que està més al dia que mai: "Fusiona una història de dos personatges que s'han estimat molt i que encara tenen coses a dir-se per tancar ferides del passat, amb una confrontació ideològica del capitalisme contra el progressisme", defensava a la presentació.

La crisi ha posat encara més al dia l'obra d'un autor compromès amb l'esquerra fins al punt que Pou considera les seves obres extremistes, polítiques fins al punt de ser gairebé una crònica periodística."'Celobert' és el millor text de Hare, un text "fantàstic que s'emmarca amb l'anomenat teatre d'idees i de debat: tracta la injustícia social, la dicotomia dreta i esquerra entre dues persones, amb dos conceptes diferents del món", explica.

L'objectiu és que la tornin a veure els qui els va entusiasmar el 2003, però també les noves generacions que s'han afegit al teatre. "Som més grans com a persones i com a actors, alguna cosa hem après", ha apuntat l'actor per animar els espectadors. Divendres arrenca aquest funció que serguirà en cartell mentre hi hagi públic per al Teatre Goya

publicat per
Laura Serra
www.ara.cat
16 de maig de 2012 

dijous 17 de maig de 2012

'Mequinensa', de Jesús Moncada, al TNC : Fins al 17 de juny




Fins al 17 de juny la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya acull 'Mequinensa', una producció del TNC i Bitò Produccions que compta amb la col·laboració del Centre d'Arts Escèniques de Reus. Després de la seva estrena a Reus i el seu pas per Girona, l'obra arriba ara al TNC per a una estada d'un mes. Es tracta d'un muntatge basat en l'obra de l'escriptor Jesús Moncada, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó, que també puja a l'escenari al costat de Carles Martínez, Miquel Gòrriz i Joan Anguera, entre d'altres.

'Mequinensa' pren com a punta de partida la mirada estrangera del nouvingut a aquest punt fronterer d'Aragó on es troben el Segre i l'Ebre. El muntatge vol ser un homenatge a l'obra narrativa de Jesús Moncada i a un paisatge mític, ja que l'antiga Mequinensa no existeix: va morir sota les aigües de l'embassament que el règim franquista va ubicar justament al punt on hi era el poble.

Amb dramatúrgia de Marc Rosich -autor de les versions teatrals de 'Mort de dama' i 'Pedra de tartera'- i direcció de Xicu Masó, que ja havia duta a escena altres treballs de Jesús Moncada, 'Mequinensa' recull alguns dels textos i els personatges més carismàtics de l'autor de 'Camí de Sirga' i potencia la mirada irònica i burleta que caracteritzava la seva escriptura. Tot això, en el marc d'una Mequinensa mítica, on els vius conviuen amb els morts, i on l'amargura de la condemna es barreja amb un humor molt particular, que no oblida el pas del temps.

"Una de les coses que més m’ha impactat en la meva relació amb Jesús Moncada i 'Mequinensa' és veure com una obra d’art pot ser útil, com el treball d’un artista, que escriu tot sol a casa seva, pot arribar a modificar la vida real", diu Masó. El director explica com, ara fa un any, tot treballant en la dramatúrgia de l’espectacle, va pensar a fer una trobada amb veïns que haguessin viscut els esdeveniments de l'embassament en primera persona.

"Va ser una xerrada informal de tres hores amb una vintena de testimonis dels fets. Ells ens parlaven de les coses grosses i nosaltres els preguntàvem per les petites, detalls de la quotidianitat d’aquells fets", explica Masó, que destaca com d'aquella reunió, així com de les converses amb amics i familiars de Jesús Moncada, "vaig treure la sensació, molt potent per mi, que la seva obra literària havia recuperat la memòria i l’orgull d’un poble".

publicat per
foto : David Ruano
16 de maig de 2012 

La Nau Ivanow grita 'Vete a la mierda, mi amor'





La joven compañía RetorCia Teatre aterriza en la Nau Ivanow de Barcelona con un espectáculo bajo el rotundo título de 'Vete a la mierda, mi amor'.

Esta obra habla del desamor y la ruptura, con una puesta en escena naturalista que quiere implicar al máximo al espectador.

El montaje, que se podrá ver del 17 al 27 de mayo, sube a las tablas la ruptura de Javi y Joan (los actores Marc Ribera y David Marín), que se han separado después de cuatro años de relación y se reencuentran por accidente en su antiguo piso cuando van a recoger los últimos trastos.

Marín ha explicado en declaraciones a Europa Press que la obra es extremadamente real y la estética naturalista que impregna toda la trama hace que el espectador presencie desde cerca cómo ambos empiezan a "remover mierda" e intercambiar reproches.
Y aunque el tono encajaría dentro del drama, también hay momentos de comedia --"como en la vida real", precisa Marín-- y un doble juego que hará que el espectador se identifique con ambos y vaya 'cambiando de bando' en cada escena.
Además, el verismo de la puesta en escena se rompe en alguna ocasión: "En algunos momentos la palabra no llega, la energía de los personajes y las emociones tan extremas hacen que se cambie el código y se pase a un lenguaje más físico", explica Marín.
Por eso, pequeñas pinceladas de teatro físico y danza ponen la nota de color a este montaje de la joven compañía RetorCia, que completa la escenógrafa Paty Cortés, y que se podrá ver en Barcelona hasta el 27 de mayo.

publicat per
foto : Roberto Padalino
12 de maig de 2012 

Entrades per a les funcions de Mequinensa dels dijous a la tarda




Us comuniquem que s'han posat a la venda les entrades per a les funcions de Mequinensa dels dijous 17, 24 i 31 de maig a les 17 hores. Aquestes funcions estan adreçades al públic escolar de secundària i el preu serà el mateix que el del dia de l'espectador.
Les entrades es poden adquirir a través de Telentrada en aquest enllaç o bé al telèfon 902 10 12 12. També a través de les taquilles del TNC. Per a grups a partir de 10 persones es poden fer reserves a través del telèfon 933 065 707 o bé al correu electrònic grups@tnc.cat

publicat per

Pere Arquillué se pone la nariz de 'Cyrano de Bergerac'




La obra, bajo dirección de Oriol Broggi, no se representa en Barcelona desde la versión de Flotats de 1985

El actor Pere Arquillué encara a partir del 23 de mayo el reto de ponerse en la piel de uno de los personajes más emblemáticos del teatro, el Cyrano de Bergerac de Edmond Rostand, en una versión del director Oriol Broggi que conserva el sabor clásico de la obra, con el verso y el vestuario de época.

Las paredes góticas de la Biblioteca de Catalunya se transformarán de nuevo en teatro para acoger este montaje, del que Arquillué ha destacado la manera de trabajar "artesanal" de Broggi y La Perla 29, que recientemente ha cosechado un gran éxito con Incendis en el vecino Teatre Romea.

Cyrano de Bergerac es un soldado poeta que encarna todas las virtudes del héroe, pero que posee una gran nariz que hace que no espere nada del amor que siente por una mujer hermosa como su prima Rosana, que interpreta la actriz Marta Betriu. Ella está enamorada de Cristian (Bernat Quintana), un joven soldado muy guapo, pero poco elocuente, así que Cyrano pacta con él escribirle las cartas de amor a Rosana, y así al menos lograr expresarle sus sentimientos.

"Cyrano es un romántico enamorado de la vida, un espíritu libre", ha explicado Arquillué en rueda de prensa, con una prótesis como nariz que le transforma totalmente la cara y que él identifica como una metáfora de las cosas que remueven a las personas por dentro. Para el actor, lo más destacado de esta versión es el lenguaje - la traducción del francés es de Xavier Bru de Sala - y no tanto lo físico y lo psicológico: "Es un trabajo de acupuntura lingüística, acabas más sano y más limpio cuando haces una función de estas", ha confesado.

La melodía de los versos rimados aporta a la obra un toque añejo, igual que el vestuario de época, las típicas escenas de espadachines y la escenografía, que sigue en la línea de La Perla 29: tierra en el suelo, telas colgantes, luces cálidas y muebles antiguos. Es lo mínimo, ha precisado Broggi, que quiere resaltar la versatilidad de este escenario ubicado en el antiguo Hospital de la Santa Creu, que con sólo cambiar ligeramente la iluminación pasará a ser una pastelería, un callejón de París, un teatro, una abadía o un gimnasio de cadetes.

El montaje de Broggi es el primero que se hace en Barcelona de Cyrano de Bergerac desde el que protagonizó en 1985 Josep Maria Flotats bajo la dirección de Mauricio Scaparro, y aunque Broggi ha alabado aquella versión ha advertido que la suya es "muy diferente". Arquillué, que ha trabajado con el "maestro" en varias ocasiones, se ha mostrado orgulloso de poder ser quien recoja el testigo, y aunque ha hablado con el veterano actor, éste no le ha dado ningún consejo más allá de bromear sobre la entonación de un verso concreto.

El Cyrano de Broggi se podrá ver en la Biblioteca de Catalunya hasta el 22 de julio, y el reparto se completa con Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals y Andrea Portella, una compañía más reducida de lo que hubiera querido el director a causa de la crisis.

También actuará la propia hija del protagonista, Emma Arquillué, que tiene una pequeña aparición al principio en una escena muy autobiográfica, cuando un padre le enseña a su hija los encantos del teatro y la vida bohemia.

publicat per
115 de maig de 2012 

dimecres 16 de maig de 2012

El Mikado japonés governa sobre l'escenari del Casino




Ahir diumenge 29 del present la Cia. Sala Cabanyes de Mataró, organitzat per l'Espai A, ens va portar al Casino de Caldes aquest musical de W.S. Gilbert & Arthur Sullivan.

En honor a la veritat, us vull dir que hi vaig anar pensant que era una gosadia per part d’una companyia amateur posar en escena una obra com aquesta, doncs recordava haver-la vist fa uns anys interpretada per la cia. Dagoll Dagom i em semblava que, per la seva configuració tan músical, com de vestuari, decorats, elenc artístic, etc, no augurava, per la cia. resenyada, (i pels que l’anéssim a veure) res de bo.

Per sort per tots els que hi varem assistir, em vaig ben equivocar, ja que, tots els elements descrits van ser superats amb èxit: la música, si bé per raons obvies enllaunada, no per això de baixa qualitat, ans el contrari, amb una acústica molt ben aconseguida; la part cantada, perfectament sincronitzada sota la batuta d’un director musical; el vestuari i els decorats (àdhuc el detall de trobar-nos el pati de butaques engalanat amb làmpades/globus xineses) aconseguien l’efecte desitjat de traslladar-nos a un ambient japonès; en quan als artistes, tots ells es mantenien en un plà equitatiu en quan a la interpretació, si bé cal destacar ( i, segons el meu criteri així ho deuría voler el director) l’estrafolari personatge del botxi, on tan l’interpretació com la seva disfressa (espasota incluïda) i maquillatge aconseguien, que només en veure’l, arrancar-nos el somriure.

Pels que encara no us heu decidit a omplir les tardes del diumenge anant al teatre, ¡¡feu-ho!!; us ho passareu mes bé que davant de la t.v. (garantit); a més a més, practicareu les relacions socials (avui tan oblidades) i, si més no, llegireu (si voleu i mentre pugui) aquestes crítiques inautoritzades que, en aquest particular cas, la meva modestia m’aconsellava no fer, però, que a instàncies d’alguns assistents, (cosa d’agraïr) ja em reclamaven. Aquí la teniu doncs. Salutacions a tothom.


publicat per
Domènec Sánchez Riera
30 abril de 2012

La Beckett presenta 'Imatges gelades'




Es tracta d'un retrat d'una família de Finlàndia

Fins al pròxim 20 de maig la Sala Beckett acull 'Imatges gelades', un espectacle de Kristian Smeds que a Barcelona es presenta sota la direcció de l'Alícia Gorina. Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem són els intèrprets d'una obra que retrata la vida d'una família de Finlàndia.

Aquest és l'àlbum d'una família. Fotos d'una família, dels nens, les mares, i els pares. De tota la família i de les relacions. Podria ser, també, l'àlbum de la nostra pròpia família. 'Imatges gelades' són deu fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, igual com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare; i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe.

L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu llenguatge brutal i líric. 'Imatges gelades' narra històries de la vida dura i de la cadena de submissions que es mantenen generació rere generació. Malgrat tot, en el nucli més íntim d’aquesta vida s’hi troben l'afecte i l’esperança. Després de tot, el tema que nodreix l’obra és l’amor, que resulta ser tan absolut i decisiu que potser per a l’home acaba per ser excessiu.

Diu Alícia Gorina, directora del muntatge' que 'Imatges gelades' és una obra "salvatge, enèrgica i polifònica que pot tenir moltes interpretacions. El propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet fer un ple ús dels mitjans més propis de l'art dramàtic. El seu llenguatge és brutal, però fluid i natural".

Icona del teatre finlandès
Dramaturg i director, Kristian Smeds és una de les icones del teatre finlandès actual. La seva infància al nord de Finlàndia va ser feliç però, quan es va fer gran i es va trobar patint una estranya nostàlgia, va descobrir l’art, una cosa de la qual abans ningú no li havia parlat. Després de graduar-se a l’Acadèmia de Teatre de Hèlsinki el 1995, Smeds va fundar el Teatre Takomo, un teatre independent sense un espai fix a Hèlsinki. Entre els seu textos destaquen, a més d''Imatges gelades', 'Sad Songs from the Heart of Europe' -basat en 'Crim i càstig' de Dostoievski- i 'Mental Finland', totes dirigides pel propi Smeds. També destaca la posada en escena de 'The Unknown Soldier', una dramatúrgia a partir d’una coneguda novel·la finlandesa que ha esdevingut l’experiència teatral més controvertida dels últims temps a Finlàndia. El 2011 Kristian Smeds va ser guardonat amb el premi per a les Noves Realitats Teatrals que atorga la Unió Europa.

11 de maig de 2012 

El Premi Unnim de Teatre ja té els finalistes d'enguany




Les cinc companyies escollides representaran les seves obres a Calldetenes, a partir de divendres.Representants dels finalistes del Premi Unnim de teatre, amb representants de l'Obra Social d'Unnim. Foto: Obra Social d'Unnim
L’Obra Social d’Unnim, organitzadora del Premi Unnim de Teatre, ja ha fet públics els cinc finalistes que competiran pel primer premi, dotat amb 6.000 euros. Els finalistes, triats per un jurat format per actors i directors han estat triats d’entre les 147 propostes d’arreu de l’Estat i de caire internacional que s’hi havien presentat.

Els finalistes són “Prova”, de la companyia Tic Teatre; “Por un cuñado de dólares”, de la companyia La Serda Teatro; “Dos punkis i un vespino” de la companyia La Brava; “Enchanté!”, de la companyia Divinas; i “Ay, Carmela!”, de la companyia Gataro.
El certamen es durà a terme durant els dies 11, 18 i 25 de maig i els dies 1 i 8 de juny a l’Auditori Teatre de Calldetenes i el veredicte final s’anunciarà durant la gala final que es durà a terme el divendres 22 de juny a les 20:30h.

Els finalistes
Del nord-americà David Auburn, “Prova” és un assaig sobre els límits, on les matemàtiques es converteixen en emocions i en una recerca de la veritat.
“Por un cuñado de dólares” tracta sobre la necessitat d’aconseguir diners, d’Abelardo i Lee. La precarietat en què viuen els uneix i els porta a prendre mesures absurdes i desesperades.
La Brava presenta una comèdia molt gamberra titulada “Dos punkis i un vespino”. L’obra parla sobre la valentia de saber triar quin és el nostre autèntic camí a la vida.
“Enchanté” ens transporta al vell París de principis de segle XX, a punt de ser envaïda per les tropes alemanyes. Les veus de Divinas expliquen la història del petit Cafè Enchanté,  punt de trobada del glamour i de la bohèmia francesa.
Els protagonistes de “Ay, Carmela”, són dos artistes que recorren Espanya en una tartana. Una nit creuen la frontera per error i són capturats per les tropes nacionals. Carmela i Paulino es veuran obligats a improvisar una funció teatral en honor de les tropes vencedores que acabarà en tragèdia.

Sobre el Premi Unnim

El Premi Unnim de Teatre és el més destacat de Catalunya d’aquest gènere i pretén donar suport a les creacions teatrals en qualsevol dels seus estils i incentivar la creativitat i l’ofici teatral. El convoca Unnim Caixa Obra Social a través de la Fundació Caixa Manlleu i s’adreça des de l’any passat, també a companyies professionals.
El premi del certamen és de 6.000 euros per al millor muntatge teatral, escollit per un jurat format per professionals de les arts escèniques. També, es concedeix una menció especial per al millor actor i la millor actriu.
A més de la dotació econòmica,  enguany, el guanyador exhibirà el seu espectacle a través d’una gira, organitzada conjuntament amb Transversal, xarxa d’activitats culturals, que aplega a 14 municipis com Sant Cugat, Reus, Olot, Vic, Granollers, Girona o Lleida, entre d’altres.
L'espectacle guanyador del Premi Unnim de Teatre de l’any passat va ser “El Mal Menor” de la companyia Los Corderos.sc.

DIES I HORARIS DE LES REPRESENTACIONS A CALLDETENES
Divendres 11 de maig. "Prova" de la companyia Tic Teatre de Palma de Mallorca
Divendres 18 de maig. "Por un cuñado de dolares" de la companyia La Serda Teatro de Sevilla
Dissabte 26 de maig. "Dos Punkis i un vespino" de la companyia La Brava de Barcelona
Divendres 1 de juny. "Echanté" de la companyia Divinas d'Arenys de Mar
Divendres 8 de juny. "Ay, Carmela!" de la companyia Gataro de Barcelona
Hora: 21:30 h
Lloc: Auditori-Teatre de Calldetenes, plaça Onze de Setembre, Calldetenes
Preu: 10 € per actuació o 25 € l'abonament per a les cinc sessions

publicat per
Representants dels finalistes del Premi Unnim de teatre, amb representants de l'Obra Social d'Unnim. Foto: Obra Social d'Unnim
10 de maig de 2012 

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina:

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones